La perfecció és una quimera. I les quimeres m'agrada assaonar-les amb un Malbec suau en una vesprada enutjosa. O potser junt a un piano, sentint La Dansa ritual del foc. I amb el pit agitat encara per la música, buscar el sossec en un estany desbordat per tanta calma. O potser anar-me'n a les altures per a capturar el verd en la seua tossuderia d'hivern. Perseguir els ànecs i el seu sempitern vol cap a un fictici horitzó vespertí. M'agraden les quimeres. I per això, gaudesc del vent rafegat que colpeja el rostre i desperta consciències. Però també el sublim vibrar d'un celo plorant el seu blues d'ensomni amb el saxo tenor que arriba al clímax.
© Juan José Mestre
1 comentario:
Interesante tu blog te dejo el mio Saludos
Publicar un comentario